En un període d'entre 4 i 6 setmanes les màquines de demolició entraran a l'Artèxtil

En un període d'entre 4 i 6 setmanes les màquines de demolició entraran a l'Artèxtil. Segons ha pogut saber Ràdio Sabadell, d'aquí a un mes i mig, podrien acabar-se els treballs de buidatge de brossa a la part que canvia d'ús i es començaria ja a enderrocar pròpiament amb maquinària pesant.

Les últimes setmanes, des d'alguns mitjans i comptes de Twitter s'ha anunciat que l'enderroc d'un tros de l'Artèxtil ja havia començat. Però diverses fonts han explicat a Ràdio Sabadell que, en realitat, el que s'ha iniciat és la retirada d'elements de fusta i altres materials que no es consideren runa. El programa Connectats a l'Estiu, que s'emet per l'emissora, ha entrevistat a Plàcid Garcia-Planas, un dels néts del promotor de l'Artèxtil, que ha certificat que “l'enderroc encara no ha començat”. Al mateix temps, ha lamentat que “la ciutat perd el seu transatlàntic, el seu últim transatlàntic”. També dubta sobre “si hi ha marxa enrere. No per Artèxtil, sinó per la ciutat”.

Garcia-Planas no veu amb bons ulls que només es conservi una part de la fàbrica, ja que “Sabadell perdrà cel. Tu venies del sud o del nord de la Gran Via i veies cel i veies dos tòtems brutals de la ciutat: la Torre de les Aigües i la xemeneia d'Artèxtil”. Tampoc entén “que en ple segle XXI anem pel model Meridiana, és a dir, emmagatzemar gent en grans edificis al costat d'una autopista”. Garcia-Planas posa d'exemple la UNESCO, que quan protegeix un edifici, també protegeix l'entorn. També es mostra convençut que si vingués un equip internacional d'arquitectes a Sabadell i haguessin d'escollir només un edifici de la ciutat, triarien el d'Artèxtil sense cap mena de dubte.

Per al director de l'Inventari del Patrimoni Immaterial del Vallès, Josep Alavedra “seria més interessant que es conservés tot l'edifici, perquè a la ciutat n'anem mancats. Si ho comparem amb Granollers, amb Terrassa o amb Barcelona, allà s'han salvat la Fabra i Coats o la Roca Umbert i altres equipaments” i “en canvi, aquí a Sabadell, sempre ens ho carreguem tot”.

Per la seva banda, el president de l'Associació de Veïns de Covadonga, José Luis Fernández, lamenta que els residents actuals poden patir les conseqüències d'aixecar nous blocs de pisos i no saben si la infraestructura de serveis d'aigua, llum, gas i telèfon que actualment dóna cobertura al barri serà suficient o no. A més, pot tornar a donar-se el fenomen de l'ombra tecnològica, ja que “quan et fan un bloc de pisos amb aquesta alçada, automàticament a les cases baixes que hi ha al barri et trobes que no arriba el senyal de televisió. Ja ens va passar quan van fer els blocs del Nobilia, que són just els del costat”. L'Associació, a més, vol saber exactament quines parcel·les s'ha quedat l'Ajuntament. També caldrà veure si a la fàbrica s'han de retirar elements de la construcció que estiguin fets d'amiant.

Qui serà el responsable del final del conjunt de l'Artèxtil?

Plàcid Garcia-Planas pensa que “no és culpa de ningú i és culpa de tots” i troba a faltar “una musculatura social”. En canvi, el creador de la petició "Salvem l'Artèxtil" que va aconseguir gairebé 2.000 signatures a change.org, Arnau Figuerola, diu que “és una pena que un banc que porta el nom de Sabadell sigui l'artífex d'aquesta demolició”. Per a Josep Alavedra “tots els ajuntaments des de la guerra civil, tant des de l'alcalde Marcet com des del Toni Farrés com el Bustos com ara en l'ajuntament actual hi ha hagut poca sensibilitat pel patrimoni”. Ara mateix està més definit públicament el projecte de 165 pisos que es construiran a la part que canvia d'ús, que no pas què es farà amb el tram de fàbrica que es conserva.