CCOO recorda els advocats d'Atocha amb l'últim supervivent de l'atemptat

La nit del 24 de gener de 1977 tres pistolers del grup conegut coma la triple A (Alianza Apostólica Anticomunista) van pujar fins al segon pis del número 55 del carrer Atocha de Madrid i van tocar el timbre. Quan van sortir del pis, que servia de despatx d'advocats, relacionats amb CCOO i el Partit Comunista, havien cosit a trets 9 persones.

Alejandro Ruiz-Huerta, l'últim supervenient viu de l'atemptat, va baixar les escales fins al carrer sagnant. Un policia el va ajudar mentre no arribaven les ambulàncies. Aquella nit va salvar-se de la mort gràcies a un bolígraf INOXCROM que va desviar una bala. Tres advocats, un estudiant i un sindicalista van morir al despatx tot i que els pistolers no van trobar el seu objectiu, Joaquín Navarro, líder sindical de transports.

Advocat, el president de la Fundació Advocats d'Atocha -que recorda les víctimes de la massacre – i catedràtic de Dret Constitucional per la Universitat de Còrdova, Ruiz-Huerta ha vist com els altres companys supervivents també l'han deixat sol: "Jo carrego amb el pes d'una història fortíssima que és impossible de dur sol" i assumeix que cada dia, la nit del 24 de gener és com si fos ahir.

Per divulgar els fets i posar-los en relleu a la memòria històrica, Comissions Obreres, el sindicat al qual pertany Ruiz-Huerta, ha organitzat una gira de conferències per tot l'estat. En la roda de premsa de presentació de l'acte a Sabadell (aquest vespre a les 19.00 a l'Auditori de la Caixa Sabadell) Enrique Rodríguez, secretari general de CCOO al Vallès i Catalunya Central, ha destacat que "no és únicament un posicionament del nostre sindicat sinó quelcom aprovat al Congrés, recuperar la memòria democràtica que moltes vegades intencionalment s'ha oblidat al nostre país".

Una de les crítiques dels advocats d'Atocha és que el cas no va arribar fins al final perquè va topar amb les resistències dins de l'administració, tot i que "immediatament després de l'atemptat la policia ja sabia a qui buscar perquè mentre era a l'hospital van venir a ensenyar-me fotos i allà hi havia les cares dels assassins" rememora Ruiz-Huerta.

El març de 1977 es van detenir els autors materials de l'atemptat però mai qui va comprar les armes. "Teníem la voluntat, jo era a l'hospital però sé que la teníem en la manifestació del 26 de gener que va acompanyar el fèretre dels meus companys, de mantenir el silenci com a crit unànime que no volíem revenja". Una quiosquera li va explicar que aquell dia 26 els floristes de Madrid van regalar clavells i flors als que anàven a l'enterrament dels advocats.

Ruiz-Huerta, l´últim advocat d'Atocha, no va parlar de l'atemptat en públic fins que van passar 10 anys de l'atemptat. Avui sent la necessitat de no callar "la falta d'una política seriosa en aquest país, que segueix amputant la nostra memòria".