El Tribunal Suprem delibera sobre l'impost de les hipoteques

El ple de la Sala Tercera del Tribunal Suprem es troba reunit des d'aquest matí per emetre una decisió definitiva sobre qui ha de pagar l'impost de les hipoteques: els bancs o els clients. La trobada es produeix després que el 18 d'octubre passat la Sala fes públiques tres sentències que fixaven que el sector financer havia d'assumir l'impost, contradient una resolució prèvia del mes de febrer. La magistrada Montserrat Comas, portaveu de Jutges i Jutgesses per la Democràcia, ha assegurat --en una entrevista al programa Al Matí de Ràdio Sabadell-- que espera que prevalgui la sentència que diu que són els bancs els que han de pagar l'impost i assenyala que la reunió d'avui hauria de determinar "quin és l'abast" de la mesura. "Sembla que pot haver-hi aquesta via de sortida, que mantinguin el criteri de fa deu dies i només ajustin la decisió al fet de si se li ha de donar caràcter retroactiu", ha afirmat Comas. 

Diferents escenaris possibles 

En cas que siguin els bancs els que hagin d'assumir l'impost, les entitats demanen que la mesura no s'apliqui amb caràcter retroactiu pels costos que això implicaria. La Sala Tercera del Tribunal Suprem, però, contempla aquest i altres escenaris. El primer, que la mesura afecti només les hipoteques que s'hagin formalitzat des de la sentència de l'octubre passat. El segon, que la retroactivitat sigui parcial i només afecti les operacions signades des del 2014, amb un cost aproximat per als bancs de 2.300 milions d'euros. En canvi, el tercer, seria el de la retroactivitat total, és a dir, que qualsevol hipoteca estaria subjecta a la mesura i les entitats finaceres haurien de desemborsar entre 9.000 i 30.000 milions d'euros. 

Què en diu Banc Sabadell?

Banc Sabadell és una de les moltes entitats financeres afectades per la decisió que pugui prendre l'alt tribunal. Tot i que el conseller delegat del BS, Jaume Guardiola, va assegurar fa unes setmanes que no farien una valoració oficial del tema fins que no hi hagués la decisió definitiva del Suprem, Guardiola afegia que es tractava d'una qüestió de "seguretat jurídica". El conseller delegat del Sabadell argumentava que un Reial Decret de l'any 1995 determina que són els clients els que han d'abonar l'impost.