Vianants a la Rambla / Roger Benet
La vianantització dels carrers no és suficient per dinamitzar el comerç, segons l'Observatori de Centres Urbans
La transformació urbanística dels carrers per convertir-los en espais de prioritat de vianants no és suficient per dinamitzar el comerç, segons l'últim informe de l'Observatori de Centres Urbans, impulsat per la Fundació Comerç Ciutadà. Tot i que un entorn urbanístic còmode per als clients pot afavorir els negocis, l'informe documenta casos en què la vianantització no els ha reforçat. “Les ciutats han de deixar de parlar d'urbanisme i de creure que la inversió es fa amb pedra. Ha d'anar acompanyat de projectes de gestió. Hi ha d'haver transformació, però hi ha d'haver un projecte posterior per ajudar que la gent s'apoderi del carrer”, ha explicat al programa Al Matí el coordinador de l'Observatori de Centres Urbans i gerent de Sabadell Comerç Centre, Jordi Obradors.
A Sabadell, l'entorn del Mercat Central exemplifica com la vianantització de la zona no ha donat un impuls als negocis, sinó tot el contrari. De fet, és un dels espais del Centre que registra més locals tancats; del 13 per cent total, un 2,5 per cent es concentra en aquesta zona. “El concepte de zona per a vianants és ideal perquè hi ha espai, no passen cotxes, podem acaptar nova emprenedoria, podem fer una ordenança de terrasses. És una zona d'altíssim potencial que el Mercat Central també podria liderar. Però vam fer l'obra i aquí ens vam quedar”, assenyala Obradors. En aquest sentit, considera que la creació de les Àrees de Promoció Econòmica Urbana (APEUS) afavorirà la dinamització de les zones comercials.
El mateix informe de l'Observatori de Centres Urbans apunta que, en general, dues de cada tres persones que passegen pels centres urbans de les ciutats catalanes acaben comprant. A Sabadell, aquest comportament canvia notablement depenent de la zona de la ciutat, arran de la naturalesa dels negocis predominants: “Una persona a Ronda Zamenhof o a carrer Tres Creus entra en diverses botigues: compra el pa, el vi i entra a la farmàcia. És a dir, una mateixa persona fa moltes compres. A la Rambla, en canvi, fa menys compres però són més cares”.
