L'esperança de vida es desploma per la pandèmia a nivells comparables a la Guerra Civil
La pandèmia ha tingut efectes destacats en la demografia catalana i espanyola. Un dels més destacats és el descens de l'esperança de vida, que en el cas de Catalunya ha estat d'un any i mig durant el 2020 i de tres anys en altres punts de l'Estat. Un descens d'aquesta magnitud no es donava des de la Guerra Civil, segons ha destacat l'investigador del Centre Demogràfic de Catalunya de la Universitat Autònoma de Barcelona Sergi Trias. Tot i això, caldrà esperar per comprovar si, un cop passada la pandèmia, es redueix aquest impacte i es recuperen nivells del 2019 o si, per contra, la falta de detecció precoç d'algunes malalties pel col·lapse de la sanitat pública mantindrà aquestes tendències:
"Podríem veure que l'esperança de vida es recupera o, fins i tot, augmenta, perquè els que haurien de morir el 2023 ja van morir el 2020. Estem en un escenari massa prematur per preveure-ho, però podria ser el cas"
"Hem d'esperar per veure si la pandèmia ha afectat en la detecció de càncers, malalties cròniques o pressió arterial alta. Podria tenir una incidència a mitjà termini"
D'altra banda, la pandèmia també ha accentuat la davallada de la natalitat que ja fa anys que es registra. En aquest sentit, Trias considera imprescindibles polítiques per fomentar la natalitat per garantir el pagament de les pensions i de prestacions socials a mitjà i llarg termini.
"Calen polítiques actives que permetin la conciliació familiar, que permetin l'entrada al mercat de treball una mica més d'hora, l'accés a un habitatge digne... Ara falta l'estabilitat"
?ÀUDIO #ElCafèdelaRàdio | Sergi Trias Llimós (@sergi_tl), @CEDemografia de la @UABBarcelona: "L'esperança de vida ha caigut entre 1 i 2 anys per la pandèmia. No s'havia vist un descens tant dràstic des de la Guerra Civil"
— Ràdio Sabadell 94.6 (@RadioSabadell) January 17, 2022
▶️ https://t.co/t1R2b4LOgH pic.twitter.com/pGDWAUlDQR