L’institut Pau Vila organitza un cicle de Memòria Democràtica per formar alumnes “que defensin la veritat”

L’institut Pau Vila organitza aquest curs el seu primer cicle de Memòria Democràtica, per promoure la reflexió crítica i el coneixement històric entre els seus alumnes de secundària i batxillerat.

Aquest dijous s’ha inaugurat amb la conferència La lluita contra l’oblit de Violeta Friedman, a càrrec de la seva filla Patricia Weisz, qui ha recordat l’experiència de la seva mare al camp de concentració d’Auschwitz-Birkenau i la lluita per aconseguir que negar l’holocaust fos considerat un delicte a l’estat espanyol.
 

“Actualment, hi ha molt negacionisme i em fa molt de mal, perquè jo he perdut tots els meus antecedents durant la Segona Gerra Mundial. Per tant, que a mi no em digui que no hi va haver extermini ni Holocaust"
Patricia Weisz, presidenta de la Fundació Violeta Friedman

En paral·lel, els alumnes del centre han organitzat una exposició titulada Xoà, com va ser humanament possible?, que es pot veure al centre i de la qual els mateixos alumnes en fan de guies.
 

El cicle de Memòria Democràtica comptarà també amb més xerrades i col·loquis durant els mesos d’abril i maig sobre la relació entre memòria i patrimoni. El cicle es tancarà el mes de juny amb una ponència sobre el 30è aniversari de la massacre de Srebrenica amb la refugiada d’origen bosnià Sanela Kasumagic i la professora Virtuts Sambró.
 

“Vivim en un moment de postveritat i de manipulació i està bé conscienciar els alumnes que s’ha de ser crític i defensar la veritat, i que l’odi no pot tornar a tenir lloc a la nostra societat”
David Palacios, professor de Ciències Socials

Ara s’organitza aquest cicle, però el centre fa sis anys que treballen qüestions de memòria històrica, arran del refugi que es va descobrir sota l’institut. “Hi ha més de 500 nens que han viatjat a diferents camps de concentració”, explica el professor David Palacios. De fet, en dues setmanes, 80 alumnes visitaran el camp de Westerbork, a Holanda.
 

Qui va ser Violeta Friedman?

Violeta Friedman va néixer a Transsilvània, actualment Romania, en una família jueva. Amb catorze anys, el març de 1944, va ser deportada al camp de concentració d’Auschwitz-Birkenau, d’on va aconseguir sobreviure amb la seva germana fins que el cap fou alliberat per les tropes soviètiques el 27 de gener de 1945. La resta de la seva família hi va morir.
 

Després de quaranta anys en silenci, i de traslladar-se al Canadà, Veneçuela i Espanya, Friedman va llegir unes declaracions de l’exgeneral nazi Léon Degrelle a la revista Tiempo on negava l’Holocaust. “Quan la meva mare ho va llegir, li va bullir la sang, i va començar una lluita jurídica per portar aquest criminal nazi als tribunals”, explica la seva filla. Després de set anys, van aconseguir que la negació del genocidi fos considerat un delicte, la qual cosa va reflectir-se el 1995 amb la reforma del Codi Penal. “És una sentència històrica”, conclou Friedman.
 

“Des de 1985, va dedicar tota la seva vida i esforços a sensibilitzar els joves sobre una sèrie de perills que encara ara ens continuen amenaçant”