Rota passejant avui pels carrers del Centre | Roger Benet
Raúl Rota: "Cada ciclista té el seu temps de maduració i a mi m'ha tocat enguany"
Àgueda quedarà guardat a la memòria dels Rota com el lloc on Raúl va aconseguir la seva primera victòria professional. De família vinculada estretament al ciclisme, el seu pare Ramón ja va participar a La Vuelta a principis dels 90 i el seu germà Óscar també s'hi dedica. Hi era, de fet, en aquest Grande Premio Jornal de Notícias en el qual el corredor del Rádio Popular-Paredes-Boavista va aixecar els braços.
"M'han dit que al pare li van caures les llàgrimes", deia avui el Raúl a RàdioSabadell. Tres dies abans, a Gondomar, ja havia estat segon. Havia acabat totes les etapes entre els 15 primers menys una. I a la general, després de nou dies, va ser justament segon. Se li resistia un triomf que va arribar dijous en un dels últims dies de competició de la temporada.
El gran favorit, l'argentí Nicolás Tivani (company del sabadellenc i amic del Raúl, David Domínguez, a l'Aviludo Louletano) va dominar amb mà de ferro tota la prova, però aquell esprint no el va poder completar perquè se li va sortir la cadena. Se'n va aprofitar Rota per aconseguir el seu divuitè Top-10 de la temporada, però el més especial de tots.
El de Ca n'Oriac és a punt de tancar el seu tercer curs al conjunt escacat. Ha estat l'any d'explosió de Rota a les files de l'equip portuguès. Només li falta el GP Anicolor que correrà la setmana que ve, del 19 al 21 de setembre. Però a l'espera d'aquestes últimes pedalades, li posa un 9 de nota a la temporada. Després, haurà de decidir si segueix al Radio Popular o canvia de mallot el pròxim curs.
☕ Demà pagarà el cafè
Avui dimarts el dia ha sortit pluja. Tenia entrevista a la ràdio al migdia i després de guanyar, ha decidit descansar. Demà, Rota tornarà als entrenaments. Ho farà amb la seva 'grupeta' habitual dels David Domínguez, Pau Matarín o el seu germà Óscar, tots sabadellencs. S'hi sumen a vegades Dani León, Víctor Castellano o un Abel Balderstone que és ara com ara el millor espanyol a La Vuelta. Tenen la tradició que qui guanya, paga el cafè a la resta en la següent sortida. Demà li tocarà al Raúl.
Escolta l'entrevista amb Raúl Rota al minut 42 de l'Hotel Suís
"Estic molt content per aquesta primera victòria i amb una mica de ressaca emocional. Ja tenia moltes ganes que arribés. Eren molts anys de treball i sacrifici. Sabia que tenia molt més per donar. A vegades a alguns arriba més tard que a d'altres. L'edat és un tema molt important a l'esport i et demanen rendir al màxim nivell amb 20 anys, però cadascú té el seu temps de maduració i a mi sembla que m'ha arribat aquest any"
"Fer segon ja era un bon indicatiu. A vegades depens de molts factors com la col·locació a l'esprint o els rivals. Potser el dia que vaig guanyar em va acompanyar la sort, perquè al favorit se li va sortir la cadena i no va poder fer els últims metres. Igual és que aquell havia de ser el meu dia"
"El Manuela va ser un projecte fallit per temes de diners. L'any següent vaig tenir una lesió al genoll que em va tenir parat un mes. La temporada passada ja vaig poder fer-lo sencer i enguany he fet el pas que esperava. De cara al futur, vull veure que milloro i que cada any faig un pas endavant"
"Sí que em trec un pes de sobre. No m'obsessionava però sempre vull guanyar i si ho fes sovint, estaria més content. Estar a prop ja són indicis que ho estàs fent bé. Al ciclisme es demana guanyar però no es premia tant la regularitat, que és un dels meus punts forts. No soc el millor ni esprintant ni pujant, però sempre estic al davant. Aquest triomf revaloritza la meva temporada"
Raúl Rota, ciclista
