En directe: De 22:00 a 07:00
Programació Especial
A continuació:
De 09:00 a 11:00
De 11:00 a 13:30
Llamborda Stolpersteine d'Antonio Hilario Planellas | Roger Benet Llamborda Stolpersteine d'Antonio Hilario Planellas | Roger Benet
19.01.2020 19:13 Helena Molist

Sabadellencs deportats als camps nazis: Memòria històrica de la ciutat

Sabadell esdevindrà la ciutat de tot l'estat amb més llambordes Stolpersteine instal·lades. El cap de setmana que ve, la ciutat ret homenatge a 36 sabadellencs deportats als camps nazis instal·lant aquestes plaques commemoratives al davant de la residència d'aquests deportats. Actualment, la ciutat ja compta amb 23 llambordes.

Quan esclata la Guerra Civil Espanyola, 6.000 sabadellencs marxen a lluitar contra les tropes del general Francisco Franco, molts dels quals eren milicians, voluntaris. Quan comença a acabar la guerra, 1.300 sabadellencs fugen cap a França i queden atrapats en els camps de concentració que hi havia el sud del país. Finalment, molts d'aquests sabadellencs acaben en camps de concentració nazis.

El Museu d'Història de la ciutat ha organitzat un recorregut per posar cara i context a sis d'aquests sabadellencs que actualment ja compten amb llamborda Stolpersteine.
 

  • Manuel Mullor Català (1913-1942)

Nascut a Alacant, fou obrer del Tèxtil i delegat sindical de la UGT durant la Guerra Civil. Durant la guerra, va ser milicià del batalló de xoc Rovira del POUM i va formar part de l'exèrcit republicà. Va haver de fugir en retirada i en arribar a França va ser internat al camp de Sant Cebrià de Rosselló. Un cop allà, va ser traslladat en una companyia de treballadors estrangers. En una carta a la seva família, Mullor explicava el següent: "estic en una companyia de treballadors espanyols: uns voluntaris i els altres a la força"

L'any 1940 torna a ser capturat i entra en l'engranatge de camps de presoners Nazis. Finalment, dos anys més tard, arriba al camp d'extermini de Mauthausen on mor: "segons constà en algun document, diuen que va morir llançant-se al filat elèctric del camp. Quan deien això, el més possible és que el llencessin cap al filat elèctric i l'electrocutessin d'una manera brutal", explica Genís Ribé, tècnic del Museu d'Història.
 

  • Antonio Hilario Planellas (1904-1941)


Neix a Sabadell i estudia Escolta Industrial Arts i Oficis. Del període de la guerra Civil espanyola, Ribé afirma que se'n desconeix molta documentació més enllà que va ser soldat de l'exèrcit republicà i que recula cap a França pel Coll de Pertús.
A França es veu obligat a treballar en la companyia de treballadors estrangers fins que és agafat presoner. És assassinat a Gusen, un camp de concentració on enviaven a la gent "quan ja no servien per al que els volien els nazis", afirma Ribé.

 

Explicació de Genís RIbé | Roger Benet

 

  • Emilio Fernando (1900 – 1941)

Emilio Fernando neix a Querol, i treballa com a pagès. A la Guerra Civil Espanyola hi va com a milicià voluntari i finalment, també passa a França. Allà, com també li passà a Manuel Mullor, és traslladat al camp de Sant Cebrià de Rosselló i també, és traslladat en una companyia de treballadors estrangers. Fernando va ser traslladat a Mauthausen en el "famós" comboi on hi viatjaren 1472 republicans espanyols, dels quals 12 eren sabadellencs. Finalment, mor al camp de Gusen. La seva memòria viu gràcies a Roser Ferran, Creualtenca, qui va néixer i mai va arribar a conèixer el seu pare.
 

  • Rafael Monllor Belenguer (1906 – 1941)

Alcoi, treballava al Ram tèxtil. Duran la guerra civil fou milicià del POUM i va acabar sent carabiner. En una carta escrita pel seu fill, Rafael Monllor, explica que el seu pare va anar a parar en camps d'internament francesos i d'allí a la 24 companyia de treballadors de França. Finalment, Monllor fill explica, "va patir un recorregut infernal de gairebé 3.000 quilòmetres abans de ser assassinat. Aleshores feia un any que no enviava cartes a casa".
 

  • Josep Amorós Mestre (1888-1941)

Teixidor d'oficis, actualment hi ha molt poca informació sobre el sabadellenc Josep Amorós. El 27 de gener de 1941 és deportat a Mathausen i mor assassinat a Gusen.
 

  • Pedro Monter Ferris (1899 - 1943)

Neix a Osca i un cop a Sabadell es dedica a ser rajoler. De la Guerra en sabem que fou milicià de la FAI – CNT. El seu recorregut per l'entremat de camps nazis és poc conegut. El deporten a Dachau 1941 i és traslladat a dos subcamps d'Auswitch i finalment acaba morint, en aquest camp d'extermini, l'any 1943.